Un mes i mig després de l’incendi forestal que es va iniciar el passat 25 de juliol en el sector septentrional del nucli urbà de la Vall d’Uixó, es coneix el balanç de danys en el nostre entorn. El foc, que es va propagar cap a l’interior de la Serra d’Espadà calcinant 9.508 hectàrees en conjunt, ha deixat 1.445 hectàrees cremades al terme municipal de la Vall d’Uixó. Aquesta superfície representa el 21,5% de tot el territori del municipi i el 15,5% de l’àrea total de l’incendi. La proximitat de l’inici del foc a les zones habitades va generar un impacte notable en la interfície urbà-forestal, afectant petites construccions disseminades i terrenys agrícoles (un 69% del sòl afectat). Pel que fa a la zona forestal —que suposa el 93% del terreny cremat—, el foc ha destruït principalment massa arbrada (70%) i matollar (30%).
Impacte directament vinculat a tres microrreserves de flora
L’informe ambiental confirma danys significatius en àrees de gran valor ecològic del nostre terme:
● Penyalba: Danys en comunitats de roquets calcis i pasturatges secs, amb afecció a espècies prioritàries com els campanillos.
● Penya del Castell: Afecció a la vegetació de repises silícies, on habiten espècies vulnerables com Cosentinia vellea, Cheilanthes maderensis, Biscutella calduchii o Dianthus broteri.
● Font de la Cervera: Afecció a pinedes de rodeno, brolles de bruc i murta, i vegetació casmofítica.
A més, el foc ha afectat 16,5 quilòmetres de la conca del riu Belcaire (1.051,7 hectàrees) i zones de matollar al sud del terme que ja van patir l’incendi de juliol de 2014 al Barranc de l’Aigualit. Malgrat la pèrdua d’exemplars de pi blanc, garrofers, oliveres, romer i coscoll, la discontinüitat de la vegetació en zones d’abancalaments antics va limitar la severitat de les flames i s’espera una bona capacitat de regeneració natural.
Riscos immediats: barrancs, caiguda d’arbrat i erosió
Davant la pròxima temporada de pluges de tardor, s’han identificat punts crítics que requereixen atenció immediata:
● Barranc d’Aigualit: Té un recorregut de 3,75 km i creua la carretera CV-2281. Es fa necessari analitzar la capacitat del canal per a evitar que l’arrossegament de troncs i restes pugues obturar el drenatge.
● Seguretat a les vies: S’han detectat riscos per caiguda de troncs inestables i garrofers cremats sobre camins, com al Camí de la Font de Cabres.
● Erosió: Les lladres no abancalades o amb murets de pedra seca degradats (com al Camí de Penyalva) presenten risc de pèrdua de sòl per la falta de coberta vegetal.
Les propostes de Compromís per la Vall d’Uixó
Davant d’aquesta situació, des de Compromís per la Vall d’Uixó es plantegen una sèrie de propostes i mesures d’actuació prioritàries per a protegir el territori i garantir la seguretat del veïnat:
1. Actuació urgent en seguretat vial: Sol·licitar la revisió i retirada immediata dels arbres i troncs inestables a la xarxa de pistes i camins municipals (amb especial atenció al Camí de la Font de Cabres).
2. Estudi hidrològic del Barranc d’Aigualit: Avaluar la capacitat de canalització i punts de concentració d’escorrenties per a previndre taps o inundacions.
3. Pla de seguiment ambiental: Monitorar l’evolució de la regeneració natural en les Microrreserves de Flora de Penyalba, Penya del Castell i Font de la Cervera.
4. Control d’espècies invasores: Aprofitar la visibilitat postincendi per a eliminar peus d’espècies exòtiques com la figuera de moro (Opuntia) o els canyars.
5. Grups de treball amb propietaris privats: Crear taules de treball amb la participació dels propietaris dels terrenys afectats per a planificar la neteja i extracció de fusta cremada que puga generat perill.
6. Restitució d’infraestructures: Reparar la senyalística dels senders i la posada a punt de les zones d’esbarjo afectades.
Preses de referència de l’incendi d’Artana
Des de Compromís es proposa prendre com a referència les lliçons apreses en la
restauració de l’incendi d’Artana:
● Conservar les estructures agrícoles tradicionals: Mantenir i reparar els bancals de pedra seca als barrancs i marges de pistes per a frenar l’erosió.
● Retirada selectiva de la fusta cremada.
● Gestió de la vegetació: Desbrossar espècies germinadores i potenciar les espècies rebrotadores autòctones.
● Repoblació estratègica amb espècies rebrotadores que milloren la resistència del
paratge davant futurs incendis.
