Són les nou del matí i Maria obri la porta de casa, respira l’aire fresc del carrer i no té cap pressa. Als seus 70 anys, aquesta veïna té un tresor que moltes persones en grans ciutats envejarien: el temps. Maria viu en un model de ciutat pensat per a la vida, eixa on no cal agafar el cotxe per a ser feliç ni per a resoldre el dia a dia. En tan sols 10 minuts caminant, ho té absolutament tot a mà. Tot ben a prop. El seu matí comença amb un passeig cap al parc de prop de casa, on saluda els veïns de tota la vida i gaudeix de l’ombra dels arbres. En eixe mateix trajecte de deu minuts, passa pel comerç de proximitat del barri, on el fruiter ja sap quines taronges li agraden, amb la tranquil·litat de ser atesa pel seu nom.
Però si hi ha una cosa que a Maria li dóna autonomia i llibertat és el transport urbà. Tindre una parada d’autobús o una connexió directa i accessible a pocs passsos de casa li permet moure’s sense dependre de ningú. Si vol acostar-se al centre cultural, visitar un espai comunitari on fa tallers de memòria o anar a buscar els seus nets a la eixida de l’escola, sap que tot està connectat, és còmode i és segur.
La ciutat dels 10 minuts no és un concepte abstracte ni una teoria urbanística; és, senzillament, una forma de dissenyar les ciutats pensant en la gent. Significa posar la vida al centre. Quan acostem els serveis bàsics, l’educació, les zones verdes, la salut i el transport públic a la porta de casa, guanyem en salut, reduïm la contaminació i, sobretot, fem comunitat. Els carrers tornen a ser espais de trobada, d’activitat econòmica local i de convivència entre generacions.
Per a les persones grans com Maria, disposar d’aquesta xarxa de proximitat és la garantia de poder envellir al seu barri de tota la vida amb dignitat, independència i felicitat. I per a les famílies joves, és la possibilitat de conciliar millor i millorar la seua salut.
Des de Compromís tenim clar que el futur passa per ciutats amables, sostenibles i pensades per a facilitar la vida a qui hi viu. Un urbanisme de proximitat que cuide de la nostra gent i faça el nostre dia a dia més fàcil i humà.
Imagineu que aquesta ciutat fora la Vall? Doncs, volem viure com ho fa Maria.
